Finalista als Premis d'Arquitectura de Girona 2004 (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya)

Reconeguda internacionalment la idoneïtat de l'estany de Banyoles per a les competicions de rem, i amb el Campionat del Món de Rem Banyoles 2004 en l'horitzó, es requereix solucionar amb una certa flexibilitat la col·locació dels espectadors i el control final de les regates i incorporar l'operació com una infraestructura esportiva permanent, més enllà de l'esdeveniment que la genera.

La geometria derivada del reglament per a la pràctica del rem se superposa a la topografia-batimetria pròpia de l'estany, i els usos esportius es compatibilitzen amb els d'oci, temps lliure, recerca i natura propis d'un sistema lacustre.

Una topografia de moviment de terres, similar a la colonització del paisatge rural de talussos naturals per a explotacions agrícoles, col·loca els primers espectadors a la vora de l'aigua. Una peça prefabricada de formigó, Banc-i-tu, que s'impregna de les tonalitats predominants de les fulles dels arbres contigus, recolzada a terra i col·locada l'una al costat de l'altra successivament, perfila unes grades-integrades que contenen els talussos naturals i redefineixen nous camins paral·lels al circuit de vianants.

Una estructura vertical, transparent i lleugera, feta de fusta i ancorada dins l'aigua entre joncs permet controlar els resultats de les regates amb fotografia d'alta definició al nivell intermedi i, alhora, possibilita l'observació ecològica, biològica i naturalista del medi lacustre. La torre mirador és una construcció palafítica clavada sota l'aigua amb micropilons de formigó, a una profunditat de 15 m, i que s'eleva per sobre de la superfície fins a 7m, amb 65 pilars de fusta laminada i tractada, per acollir un petit recinte tancat de vidre i deixar lliure l'accés fins a la cota superior del mirador del pavelló. D'aquesta manera es configura una nova pesquera (nom que reben les construccions bastides damunt l'aigua tot al voltant del llac), aixecada tant del terra com de l'aigua, que s'incorpora en el perfil de les construccions del segle XIX damunt l'aigua.

Waterline: ànecs, joncs, micropilons, pilars de fusta, pesquera, herba, Banc-i-tu, talussos naturals, arbres... ordenats en una petita intervenció d'acupuntura dins una zona d'especial protecció.

Entorn: natura i esport ? Ocupació: permanència i temporalitat. ? Mirada: llunyana i instantània.